Assegut al sofà amb la “tele” en marxa, intento llegir un fulletó de propaganda d’una coneguda “gran superfície”: hi ha de tot: electrodomèstics, carn de xai, fruita, xampú, és a dir, un desplegament d’articles pel nostre “confort”. Curiosa paraula aquesta, manlleu de l’anglès i aquest del francès, també podríem dir: comoditat o benestar. Ssssssssss, es dispara el termòstat, és clar, la temperatura ha baixat de 20 graus, i torna, això sí, automàticament, a posar la temperatura ambient com cal. Segueixo llegint: “Ara i fins a final de mes per la compra d’un article de neteja un altre de regal”, al mateix temps a la “tele” el Cuní diu que no es pot regar els jardins ni omplir les piscines, la multa és de 3000 euros. Això, em recorda que l’any passat em va venir just de poder engegar l’aire condicionat, la factura de la llum era espantosa. Aquest any impossible, res d’aire condicionat, com a molt, un ventilador, perquè com deia Josep Pla: no és que faci calor; emprenya que en faci”.
He tornat a la bossa d’aigua calenta, quin gustet!, feia temps que no l’abraçava i m’ha fet molta il·lusió, la veritat. És una bona companya i t’ajuda agafar el son, abans, però, he tancat el calefactor de l’habitació. De cop, m’adono que torno enrera, vaig desconnectant andròmines per a reduir les despeses.
S’apuja la benzina, la llum, el gas… Tinc un braser de llautó i fusta amb un parell de nanses a cada costat, hi posàvem carbonet i per la nit ens hi aplegàvem abans d’anar dormir per a caldejar-nos abans d’entrar al fred i humit llit, quina escalfor! Estic pensant que podria parar la calefacció elèctrica i comprar carbonet (de barbacoa), així estalviaria una mica, però, què faig!, amb els calés que ens hem gastat per tenir una casa còmode i confortable!, no. No pot ser, haig de mantenir el nivell.
Per si de cas tornaré a la cansalada viada i als civils embolicats amb paper de diari, no fos cas que m’agafi desprevingut.
Té nassos l’enginy, primer es tractava de gastar i polir-te el sou, ara també, però, segons com, seràs mal vist i, potser, multat. Bé, fins al 9 de març la “desacceleració” serà controlada i l’endemà de les eleccions la crisi serà una realitat. A partir d’aquí passarem quatre anys canins, és a dir, fins les properes eleccions, el 2012, quan la crisi, encara que només tinguem naps pel ranxo, serà història.
Per si de cas, m’he fet un pa amb oli i sal, iu iu iu iu iu, el mòbil, ostres una altra factura, tornaré a donar d’alta el fix…, o no? Ja veurem…
